LA Independència econòmica

Article publicat a El Vallenc el passat 13 de novembre

Que tenim una economia de colònia, m’ho fa pensar quan veig el President del Cercle d’Economia, que ocupa aquesta alta posició pel fet de ser President d’Abertis. I és aquí quan, en la meva opinió, tot grinyola, car resulta que tenim d’autoritat econòmica en representació de la societat civil el President d’una empresa que es dedica a viure del monopoli, a través de concessions que moltes d’elles venen de la dictadura i han continuat després de la mort de Franco. Jo no conec el Sr Alemany, i potser sigui una persona llesta i de molta valua, però és molt senzill presidir empreses que es dediquen a cobrar impostos revolucionaris que tots els catalans han de pagar obligatòriament quan volen agafar l’autopista, aparcar a l’aeroport , etc... Per no tenir, no tenen ni el primer inconvenient que es trobarà qualsevol empresa quan es llenci a desenvolupar el seu projecte: la competència.
Un altre símptoma d’economia colonial es que hem d’aportar diners a la metròpoli sense cap més límit que la voluntat del colonitzador, encara que sigui a costa de l’empobriment i degradació de la colónia i dels seus habitants. Un exemple claríssim el trobareu en que aquesta mateixa setmana s’ha sabut que la Junta d’Extremadura s’ha gastat 14.000 euros en una campanya fomentant la masturbació del jovent extremeny. Us penseu que faig broma?, doncs no, és un cas ben real. Com diu el gran informe sobre l’espoli fiscal, Extremadura té actualment un 24% de la població activa que depèn d’un sou públic (més del doble que la proporció a Catalunya). Espanya s’aguanta econòmicament ara per ara, gràcies a les aportacions de diner que fem les comunitats autònomes de parla catalana. Les úniques que aportem més del que rebem annualment. Mentre que a Euskadi s’han pogut permetre el luxe de subvencionar el 25% de la inversió en equipament de la llar, reactivant així d’una manera extraordinaria la seva economia.S’estant venent en aquests moments a Euskadi més mobles que mai. Això són coses que es poden fer quan no ets tractat com a colònia.
Hi ha qui argumenta en contra d’això, que el més ric és el que més ha d’aportar. Si ho comparem amb països rics, cap estat ric dels USA no té un deficit fiscal superior al 5%; cap estat alemany té un dèficit superior a un 4% (ja que la llei alemanya prohibeix superar aquest límit). Mentrestant, els catalans estem patint un dèficit fiscal superior al 10% des que va morir el dictador (anteriorment no en tenim dades, però segurament també devia anar pel mateix camí), traduït per a que s’entengui: a una família de 3 persones li han robat durant els darrers 10 anys 90.000 euros que han marxat a Madrid i que no han tornat mai més, us imagineu tot el que es pot fer amb aquests diners?. A més, les empreses catalanes hem de competir amb empreses que reben subvencions estatals, i amb els nostres diners s’estan creant empreses per a que competeixin amb nosaltres. Per més Inri, amb molta més impunitat per fer vendes i compres en diner negre, ja que la proporció d’inspeccions d’hisenda a Catalunya triplica la mitjana espanyola. Tenen raó doncs, aquells que diuen que han de ser els empresaris, els primers en agafar la bandera independentista, perquè ells són els màxims perjudicats per aquesta situació colonial i que la Independència és el millor negoci que pot fer Catalunya.

També és una lacra i una altra mostra que rebem la mateixa consideració que rebia en el seu temps Guinea Equatorial o el Sidi Ifni, la gran manca d’infraestructures que tenim. No tenim un aeroport decent, no tenim autovies, no tenim tren d’alta velocitat que ens connecti amb els nostres millors clients (area mediterrània i Europa), ens manquen serveis bàsics, com hospitals, metges, escoles, mestres... I això cada dia serà pitjor, no millorarà per molt que els Montilles, Durans i tots els polítics unionistes s’entestin a intentar convencer-nos del contrari. L’únic que fan es el joc a Espanya. Com a tota colònia, no poden faltar els colonitzadors, aquells personatges que vivint a la colònia treballen per la perpetuació de la submissió a la metròpoli, encara que hagin d’enganyar als indigenes amb nous sistemes de finançament, federalismes, nous estatuts, etc.. i tampoc poden faltar els indigenes col.laboracionistes tan necessaris per perpetuar l’statu quo, i és aquí on els partits actuals dits nacionalistes fan el paper de mantenir als indigenes “controlats”. El negoci d’Espanya està muntat així i no el canviaran, som nosaltres els catalans que l’hem de canviar si volem sobreviure.
No ens podem escoltar els polítics que volen que continuem com a regió espanyola, això només ens conduirà a l’empobriment, a l’atur, a la depressió econòmica. Tan se val el que proposin, el problema es que els espanyols ja estan bé com estan i no canviaran la forma en la que es relacionen amb Catalunya. L’únic que els catalans podem fer per canviar la situació és declarar la Independència.
Per aquesta raó, entre d’altres, m’he associat a Reagrupament. Crec que ara, el que ens toca fer es formar part d’un grup que té objectius molt clars, la regeneració política i aconseguir la majoria de diputats suficient per declarar la Independència al Parlament de Catalunya. Les eleccions s’acosten, i si penseu que la situació actual no porta enlloc i que cal canviar, el que hem de fer, es votar llistes que ens permetin fer el pas cap a la Llibertat i Reagrupament és ara per ara l’associació que engloba tot aquell que tingui la ideologia que tingui sap que la Independència és l’única sortida viable per la supervivència de Catalunya.