I els nostres diputats que fan per Catalunya?

Article publicat a El Vallenc el passat dia 16 d'octubre

Llegeixo a l’Avui del dia 11 d’octubre, que del pressupost estatal del 2009 en infrastructures, només s’executarà el 32 % ( i ja ho veurem si a final d’any hi arriben).
Mentrestant els nostres diputats al parlament espanyol, que fan? Els 25 del PSC-PSOE, sempre voten en contra de Catalunya en aquestos pressupostos, ofegant-la econòmicament. Els de CIU diuen que han decidit votar-hi en contra després de pensar-ho molt, però la raó es que la política econòmica d’en Zapatero no els hi agrada (entre salvar espanya o Catalunya, ells sempre es decanten per espanya), no hi estan d’acord. I ens queden els d’ERC (obvio els dIC perque normalment fan el mateix que els socialistes) que diuen que s’estan pensant votar-hi a favor. Però es que pot haver-hi algun català que no li caigui la cara de vergonya d’haver de votar uns pressupostos que any rere any perpetuen l’ofegament econòmic i ens roben 3.000 euros a cada català que no tornaran mai més? O sóc jo l’únic que faig numeros dins la meva familia i veig com cada any em roben 12.000 euros que haurien de servir per ser invertits en el nostre benestar? Estem pagant el doble per qualsevol cosa, perque paguem impostos per les autovies, i després quan agafem el cotxe ens hem de pagar l’autopista, i així anar fent. I això val pel que és català i pel que no. Tothom, absolutament tothom que hagi decidit establir-se i viure a Catalunya patirà el mateix robatori, es digui o no Puigdengoles.
La gran patriota Encarna PArreño, en el seu article de la setmana passada, ens diu que en Montilla i els seus tracten Catalunya com el seu Cortijo, i certament es així, a tots els nostres diputats i polítics que actualment ens representen no els hi importa gens el que passi a Catalunya, no els hi importa que estiguem perdent competitivitat, que siguem cada dia més pobres, que encapçalem dades com la del creixement de l’atur.
Mentrestant, ells que fan? Els pocs diners que els queden els reparteixen pels Millets de torn, pels informes de 11.999 €, pels càrrecs de confiança, pels germans dels caps de colla...Així va quedant clar que és el que ells defensen, la seva perpetuïtat en la immoralitat. És d’una gran baixesa, presentar-se davant l’electorat amb aquestes credencials.
És per això, que una serie de catalans de seny, convençuts que podem donar el tomb a la situació, ens em alineat al voltant de l’associació promoguda per en Joan Carretero: Reagrupament. PErque encara pensem que els que tenim la paella pel mànec som els votants; perque tenim clar que la veritable autodeterminació seran les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, i perque com deia el nostre gran Macià: “la llibertat no ens la donaran, ens l’hem de prendre”.
Tots els catalans que pensin que la Independencia es la única sortida, que cal acabar amb els polítics que tenim actualment i donar una volta radical al panorama polític, ja tenen la seva opció política: Reagrupament. Tothom hi serà benvingut si es vol associar, ja que ens calen persones disposades a predicar el misssatge de que la Independència es a tocar si aconseguim el nombre de vots suficients com per arribar a la majoria política al Parlament de Catalunya que ens permeti declarar la Independencia.
La prioritat és Catalunya. La ideologia la deixarem en segon terme, a Reagrupament hi caben catalans de dretes, d’esquerres, liberals, apolítics... tothom qui pensi que la Independencia és la única sortida. Un cop assolida la Independència, serà llavors quan els catalans, mitjançant eleccions ens dotarem d’un govern de dretes, d’esquerres o el que la majoria determini.