I assemblea de Reagrupament

Article publicat a El Vallenc el passat 8 d'octubre de 2009

Reagrupament ha començat a caminar; amb 2300 socis, 1300 dels quals presents a l’assemblea, ha demostrat la força del projecte liderat per Joan Carretero que en només 5 mesos s’ha situat al centre de la política catalana.
I dic al centre perquè Reagrupament demostra ser ara mateix l’opció electoral més assenyada pels catalans benintencionats. A finals de l’any 2010, quan es celebrin les eleccions al Parlament de Catalunya hi haurà una opció política que treballarà per assolir una majoria de diputats necessària per declarar unilateralment la independència de Catalunya. De fet és l’única acció política per la que no ens cal demanar “permís” a Madrid; la resta (federalisme, més autogovern, més finançament...) són utopies inviables perquè a Espanya ja estan bé com estan i no volen canviar res. Per tant, tot català que estigui a favor del dret a decidir que ara està tan de moda, només cal que a les properes eleccions dipositi el seu vot a Reagrupament, i serà un vot pel sí a la Independència. L’autodeterminació real serà aquesta, amb resultats completament vinculants i amb la impossibilitat de ser il.legalitzada.
Com ha dit el nostre líder Joan Carretero, a partir del congrés, la discussió s’ha acabat i ara ens toca treballar com un exèrcit disciplinat al servei d’un sol objectiu: donar a conèixer el projecte de Reagrupament i transmetre als catalans que si volem ens queda només un any per acabar amb l’espoli fiscal que ens ofega econòmicament, treure’ns del damunt tota aquesta gent que odia la nostra llengua i la nostra cultura, tenir seleccions esportives pròpies amb representació a les properes olimpíades, tenir representants a les institucions internacionals (UE, ONU, Banc Mundial, FMI, OTAN...) a les que accedirem automàticament en virtut del Tractat de Viena. I també com va dir en Joan Carretero, mai ens agenollarem davant d’un enemic que a partir d’ara carregarà les “escopetes” contra nosaltres i engegarà el ventilador de la porqueria inventada (ja ha començat el diputat del PSC Juan Ferran alies el “Crostes” a calumniar-nos); a tots aquests dir-vos que no ens coaccionareu i que no fareu canviar el sentit del nostre vot, al contrari ens mantindrem ferms en la lluita per la Independència, i cada moc que ens llanceu ens farà veure que anem pel bon camí.
Que tampoc esperin els nostres adversaris polítics unionistes que estan ara al Parlament que caurem en el trist parany de prioritzar les dretes o les esquerres pel damunt de Catalunya. És impossible fer cap política actualment, ni de dretes ni d’esquerres, perquè de fet no tenim cap poder, tot, absolutament tot es decideix a Madrid.
En el cas de que algú es pregunti que farem si no aconseguim majoria absoluta, dir-vos que no entrarem en cap govern que no vulgui declarar la Independència, i els nostres vots no servirà per fer pujar al govern opcions sucursalistes espanyoles com el PSC-PSOE o PPC. Que quedi clar però, que el nostre objectiu és obtenir la majoria absoluta i dinamitar la lògica política actual.
LA regeneració política, tan o més important que la Independència, ja que la degradació a la que han arribat els polítics catalans amb els seus SMS, informes, fundacions.... es tan gran que cal canviar radicalment les regles del joc. Cal fer una llei electoral nova, on els diputats acudeixin a les eleccions a partir de petites circumscripcions electorals de manera que tothom conegui qui es el diputat que representa el seu territori, i que renovi o no en funció de si ho ha fet bé o malament pels seus electors. Ara mateix els nostres polítics renoven en funció de si han fet la gara gara i no han criticat a la cúpula del seu partit i això no pot ser. Una llei electoral que ha de parlar de llistes obertes. Llibertat de vot als diputats; el veritable escàndol es que tots els diputats d’un partit votin a favor o en contra en bloc; els diputats representen territoris i sovint els diputats haurien d’estar confrontats en funció dels interessos territorials i no en funció del partit al que pertanyen. En aquest sentit des de Reagrupament donarem llibertat de vot als diputats fóra de les votacions que afectin els nostres objectius: Independència i Regeneració Democràtica.
Queda només un any, molta feina per endavant, però la il·lusió que tenim els reagrupats és molt gran. Per primera vegada en molt de temps, veiem la Independència ben a prop, es només qüestió d’uns centenars de milers de vots. A finals d’any esperem arribar ja a la xifra de 4.500 associats i esperem que el nostre missatge arribi poble per poble a tots els racons de Catalunya, de manera que en les pròximes eleccions el vot per la Independència de Catalunya sigui massiu, i el tsunami electoral ens porti a la Llibertat.