Els tancs ja són aquí

ARticle publicat a El Vallenc el passat de 20 de novembre de 2009

La capacitat dels catalans per anar amb el lliri a la ma sempre supera les meves expectatives, i encara que penso que el català sempre actua de massa bona fe quan ha de tenir tractes amb el colonitzador espanyol, sempre hi ha situacions que em segueixen sorprenent. En les diverses ocasions que he tingut d’escoltar les dissertacions que Joan Carretero fa per tot Catalunya tot presentant Reagrupament, en el torn de preguntes sempre surt algú que pregunta si no ens enviaran els tancs quan declarem la Independència. És la pregunta recurrent i la resposta és que encara que no ho vegin, els tancs ja fa dies que patrullen a les nostres terres.
Espanya no es pot permetre prescindir de Catalunya, i lluitarà amb totes les armes al seu abast (legítimes o no) per mantenir l’ status colonial de la nostra nació. No poden esperar a que declarem la independència, l’actuació ha de ser preventiva, ja que ells no es poden permetre perdre Catalunya, seria per ells un daltabaix econòmic del màxim nivell. Qui pagaria la festa si nosaltres ens independitzem? Qui seria el culpable de totes les desgràcies? A qui culparien de tots els mals?
No podem ser tan innocents com per pensar que no tindrem oposició fins que declarem la Independència. Mentrestant els polítics unionistes que tenim a Catalunya, que actualment copen el 100% del parlament català, ja han dit que hem d’acatar la sentència del Tribunal Constitucional respecte l’Estatut. A mi, no es que l’Estatut em sembli la solució, no es tracta d’això, es tracta de que uns quants jutges espanyols trepitgen sense miraments a tots aquells que van anar a votar a favor de l’Estatut, i els polítics que us van convèncer per anar-hi, ara us estan dient que la papereta que vau posar a l’urna té el mateix valor que el paper higiènic del WC. Aquest és el futur que volen per Catalunya?, agenollar-se davant la voluntat d’aquests jutges plens de catalanofòbia?.
No podem esperar que ningú ens salvi d’aquesta injustícia, tots els pobles que han estat colònia d’Espanya s’han independitzat sempre que han tingut voluntat de fer-ho: Portugal, Flandes, Sud-americà... han estat colònies espanyoles, i s’han independitzat en el moment que han volgut.
Els atacs que rebem per terra, mar i aire, intoxicant i intentant buscar-li el sentit pejoratiu a qualsevol iniciativa que prenguem. Primer ens han enviat en Joan Ferran i tots els polítics catalans unionistes que ens diuen que no tenim discurs, que som demagogs, que si som de dretes, que si som com la Lliga Nord a Itàlia.... Que hi ha de demagògic en una proposta tan clara i tan simple com la que proposem? Es més demagog parlar de federalisme o Independència?.
Exagero? Crec que no, perquè actualment tot aquell polític català que no treballi per la Independència de Catalunya, sap i es conscient que està treballant per la unitat d’Espanya, quan gent com en Carod diuen que cal superar el nacionalisme com va dir fa poc, l’únic que fa es treballar per una Espanya forta, i que és la unitat d’Espanya per Catalunya?: espoli fiscal, espoli de la seguretat social, manca d’autovies, de línies de tren, de metro a les ciutats, falta d’ajudes a la nostra economia, atur dins d’una economia on el sector públic està inflat i es un llast per la iniciativa privada, i tot això perquè els nostres diners van destinats a mantenir el dèficit galopant de la resta de l’Estat que no genera valor afegit. No podem tenir un aeroport a l’alçada del que necessitem per dinamitzar la nostra economia. I després la unitat d’Espanya per Catalunya representa tenir unes companyies elèctriques, d’aigües, telefòniques,...dites de “servei públic” amb unes tarifes hiperinflades que resten competitivitat a les nostres empreses i fan més difícil arribar a final de mes a les famílies catalanes. No podem tenir un aeroport a l’alçada del que necessitem per dinamitzar la nostra economia. I tot això els nostres polítics ho saben i s’ho callen, per què? Només tinc una explicació per perpetuar-se en el poder i poder seguir gaudint de les extraordinàries prebendes que genera el poder, ja que tot i continuar sent catalans poden viure sense els inconvenients amb que patim la resta de persones que vivim a Catalunya.
Tot polític honest a Catalunya, no té més remei que treballar per la Independència perquè qualsevol altra cosa és enganyar a la població dient-li que anirem a Madrid a negociar finançaments, estatuts... Tot això és fals, saben que no en traurem absolutament res. I només nosaltres els catalans podem aconseguir la llibertat, no podem esperar que uns altres ho facin per nosaltres. Per això, Reagrupament s’està convertint en una gran associació de catalans que volen que aquesta situació canviï i ho faci el més aviat possible. El nostre horitzó són les pròximes eleccions catalanes el 2011 on esperem aconseguir el número de diputats suficient com per declarar la Independència i començar el procés secessionista. Coneixeu alguna altra proposta millor per Catalunya?