Cal capgirar la política catalana

Article publicat a El Vallenc el passat dia 30 d'octubre.

El passat 3 d’octubre, passava per davant del quarter del Bruc, al Barri de Pedralbes de Barcelona. Em va sorprendre que n’havien pintant i arreglat la façana ; i no em va sorprendre que havien pintat i arreglat els dos escuts franquistes que s’exhibeixen a la façana sense cap mena de pudor, com en tants altres llocs de Barcelona i Catalunya. Això em fa pensar en Carme Chacón, ministra de defensa i última responsable que els catalans encara haguem de patir la humiliació diària de veure exposats als quatre vents els escuts representatius d’un nazi assassí com el General Franco. Algú es pot imaginar que als edificis de Berlin encara es poguessin veure creus gammades esculpides a la façana?
Es pot anomenar demòcrata un partit com el PSC, quan els seus màxims dirigents no fan res per retirar dels estaments oficials escuts representatius d’un dels cinc grans assassins de l’Europa del segle XX? I que en pensen d’això els socis de govern del PSC? No veig que en diguin res, de la mateixa manera que no els hi ha importat votar a favor durant anys d’uns pressupostos estatals que perpetuen l’espoli fiscal dels catalans. Poden continuar essent socis de govern amb un partit que es nega a declarar nul l’afusellament de tot un President de la Generalitat? I aquesta és la estratègia “gradualista” per arribar a la Independència dels nostres dirigents ? Perpetuar en el poder partits que volen eliminar la “crosta nacionalista”, ens condueix cap a la Independència?
La Independència i la regeneració política són dos projectes que requereixen de dignitat política. No es poden deixar en mans de gent que ha demostrat que són capaços de dilapidar un capital polític de vots tan important com el seu dia van tenir CIU i ERC, a base de claudicar dia rere dia a les exigències dels governants espanyols, tot traint els seus votants. Els catalans ens mereixem un projecte seriós que ens dirigeixi cap a formar part d’un Estat Català dins de la Unió Europea, deixant-nos estar de “peixos al cove”, possibilismes, pragmatismes, gradualismes ... Els partits actuals amb representació parlamentaria han demostrat després de molts anys al poder, que no han estat capaços de retornar la dignitat a Catalunya, i es per això que cal nova gent. Dirigents disposats a entrar al Parlament per declarar la Independència ara mateix, sense esperar ni 2014’s, ni pròximes eleccions,... La Independència s’ha d’assolir ara i aquí; la situació és urgent i no hi caben subterfugis. Si els catalans ens donen la majoria absoluta, automàticament declararem la Independència, però si no hi arribem i no trobem altres partits que es vulguin sumar a aquest projecte, no entrarem a formar part de cap govern d’una autonomia escanyada i sense poder. El nostre objectiu es la Independència, no fer-nos càrrec d’una Generalitat amb un poder que no va més enllà del d’una gestoria, que administra les engrunes que ens deixen.
I també es necessària una clara i amplia regeneració política. Llegia aquesta setmana que l’ajuntament de Barcelona ha augmentat la despesa en càrrecs de confiança en un 60% durant aquesta legislatura. S’està arribant a punts insostenibles, de manera que a les escoles i hospitals falten mestres, metges i infermeres, mentre que a les direccions generals, conselleries.... ja no saben quins informes encarregar per pagar totes les “fidelitats” que han de comprar per mantenir-se en el poder. Calen partits transparents, llistes obertes, circumscripcions electorals petites on tothom sàpiga qui el representa... Catalunya no es pot permetre que els diners dels impostos que paguem se’n vagin a Madrid per repartir-los per espanya, i després, els pocs diners que tornen es reparteixin en fundacions, càrrecs de confiança, informes inútils... i mentrestant, si volem anar de Tarragona a Barcelona no ens queda més remei que pagar-nos l’autopista de la nostra butxaca si hi volem arribar algun dia. La falta de recursos que pateix la sanitat, l’ensenyament, infraestructures i tots els serveis bàsics ens estan escanyant i empenyent-nos cap a convertir-nos en un país de tercera regional. Necessitem ports, aeroports, carreteres, ferrocarrils, inversió en R+D, ajut a la creació d’empreses, atracció de capital estranger, i totes aquestes coses no es poden fer sense recursos. Uns recursos que ens està negant per una banda espanya, i per l’altra, una classe política més preocupada en perpetuar-se en el poder i teixir una xarxa de nepotisme que els ajudi als seus objectius. S’obliden que és el votant el que els ha posat en aquella situació, i que la seva obligació és treballar pel benestar dels catalans.
Com diu sempre el meu germà l’Antoni Gomis, per fer una truita s’han de trencar els ous, i ha arribat el moment per tot català de bona fe d’agafar la bandera de la Independència i la regeneració democràtica. Queda poc temps per les eleccions i la feina que queda per fer és molt gran. Cal fer arribar a tots els racons de Catalunya el missatge de Reagrupament abans de les properes eleccions al Parlament de finals de 2010; i que arribat el moment, l’allau de vots sigui imparable. No ens podem quedar a casa, perquè això només significa donar avantatges als contraris a la llibertat de Catalunya. Si teniu interès en conèixer de més a prop el projecte de Reagrupament, el proper 3 de novembre a les 20;30 h al Teatre Principal de Valls, el Doctor Joan Carretero donarà a conèixer el projecte de Reagrupament pel futur de Catalunya.