Algú està realment sorprès?

Article publicat a El Vallenc el passat 30 d'octubre de 2009

Diuen els opinadors professionals als mitjans, que els catalans estem desafectats de la política perquè no reaccionem davant els casos de corrupció que s’estan destapant de l’estiu cap aquí. La realitat, al meu parer, és una altra, i és que la majoria ja anem veient des de fa temps que aquestes pràctiques són habituals a la política catalana, i no ens ha sorprès gens que s’hagi destapat tot això (només cal veure l’abstenció creixent). El que realment ens sorprèn es que no hagi sortit fins ara.
El fangar es tan putrefacte, amb gent com en Millet estafant-nos a tots els catalans, mentre els polítics responsables de controlar els diners que rebia la Fundació del Palau de la Música diuen que ells han estat els enganyats. Algú de vostès es pot imaginar fent donacions de milers d’euros a d’altres persones sense controlar si els diners donats estan destinats a la fi inicial? Si fós una empresa privada no hi haurien acomiadaments? D’altra banda tenim un govern malgastant milers i milers d’euros en uns informes que només serveixen per pagar favors i repartir els diners entre els que són afins al règim, oblidant que els diners no són seus, sinó nostres. Per un altre costat, gent destacada dels principals partits,.. embolicats en trames mafioses que interconnecten el paradís fiscal de l’Illa de Jersey, amb la corrupció urbanística, per acabar a Sta. Coloma de Gramanet; en una trama de pel·lícula on només hi falta la màfia russa. I fa realment fàstic veure com els polítics, enlloc de plegar i convocar eleccions, es culpen els uns als altres oferint al contribuent un espectacle galdós. I per acabar-ho d’amanir, surt aquesta setmana un personatge destacat que ha estat presidint la Generalitat de Catalunya durant més de 20 anys, el Sr Jordi Pujol, i amenaça en que si no aturen d’acusar a CIU, ell parlarà de totes les donacions que ell coneix. Aquest tipus d’amenaces, només serveixen per ratificar el que molts catalans pensem, que la política s’ha convertit en un nucli tancat on s’hi està per repartir-se els diners del contribuent.
Amb tots aquests ingredients, els espanyols ja han començat a dir que tot això és culpa del nacionalisme català declarant que tots els que estimem Catalunya som els màxims responsables del que està succeint. Ells si que tenen les idees clares, es tracta d’aprofitar qualsevol ocasió per destruir i/o desprestigiar Catalunya. Com si els seus polítics no fessin olor de podrit. Tot el que està passant, encara em ratifica més en la posició que si no construïm un Estat Català de bell nou, no hi haurà manera de canviar la situació, i caminarem cap a una Catalunya cada cop més empobrida, amb un atur creixent, i les empreses tancant i marxant. No cal ser un gran economista per saber que els recursos sempre són limitats, i el que s’hauria de dedicar a infraestructures, formació, inversió en R+D, etc, ens ho estan robant en una gran part el govern de Madrid a través de l’espoli (amb la mirada passiva dels polítics que ens haurien de defensar), i les engrunes que queden aquí, s’estan dedicant a pagar estomacs agraïts. L’insigne patriota, Carles M. Espinalt, definia quatre tipus característics que han habitat històricament al regne de Castella: “Caciques, inquisidores, pícaros i soplones”. L’actual “establishment” català ha importat a la perfecció el model a la política catalana, amb uns “caciques” que ho volen controlar tot per no perdre la poltrona, uns “inquisidores” que van fent depuracions d’elements no afins al règim, valent-se d’uns “soplones” que fan la feina bruta. I mentrestant, enmig de tot això tota una corrua de “pícaros” que van acumulant comptes corrents en paradisos fiscals
Des de Reagrupament, treballem perquè a les properes eleccions al Parlament es pugui canviar aquesta situació. No pot ser que la política estigui en mans de persones que no tenen ofici, que porten 20, 30 o 40 anys dedicant-se a la política fent-ne de la mateixa una professió, que es cobrin sous estratosfèrics, que no hi hagi limitació de mandats, que el futur dels diputats depengui de la direcció del partit i no dels votants. Cal una nova llei electoral, cal establir limitacions de mandats, cal que es publiqui quines empreses s’enduen els contractes públics i qui són les persones que fan donacions econòmiques als partits. Mentre tothom sap que cobren els futbolistes del Barça, és impossible saber coses tan elementals com quina és la constructora que més contractes rep de la Generalitat.
La regeneració democràtica juntament amb la Independència de Catalunya han de ser els principals objectius a curt termini per Catalunya, i són els objectius de Reagrupament. La constitució d’un Estat Català ens donarà l’oportunitat de bastir noves institucions, fer lleis electorals, treballar per crear un Estat transparent a imatge i semblança dels models del nord d’Europa, ja que amb el model actual cada dia anem més cap a constituir-nos com la més gran república bananera del món, i no és cap acudit. Els nostres enemics polítics, ens acusen de ser de dretes o d’esquerres, o de no tenir programa. A algú li semblen poc aquests objectius? Algú pot pensar que si els assolim no haurem avançat molt com a nació?
Qui vulgui saber més sobre el projecte de Reagrupament, el proper dia 3 de novembre a les 20 hores al Teatre Principal de Valls, en Joan Carretero realitzarà una conferència on explicarà quins són els objectius de Reagrupament, i com hi podem col·laborar tots, ja que la Independència i la regeneració democràtica són cada dia més necessaris.