El futur de Catalunya

Corria l'any 1966, i molts patriotes ja ho veien clar; va ser llavors quan Joan Ballester va encarregar a Carles M. Espinalt (dos grans lluitadors per de la Independència) que escrigués un breu comentari sobre com caldria que fossin les relacions humanes entre els diferents pobles ibèrics de cara al futur, que ell miraria de publicar-ho; el resultat va ser la redacció d'un hipotètic primer article de la Constitució espanyola que deia “L'Estat espanyol és una entitat política provisional que impulsa les nacions que l'integren devers la Comunitat Europea, en la qual cada una d'elles haurà d'aportar l'acció històrica que es deriva del seu geni nacional”. Ja llavors sabien que la negociació no era possible, que només la separació dels pobles ibèrics portaria la pau i la concòrdia a la península Ibèrica, i els nostres minidirigents encara ens volen entabanar amb extranys pactes amb l'estat.

Estem al 2009, han passat 43 anys i encara hi ha qui pensa si s'ha de manifestar o no en suport de l'Estatut que ens retallaran encara més..La nostra classe dirigent s'ha passat tots aquests anys pidolant per tenir una autonomia; uns en diuen fer país i altres ens diuen que no hem d'oblidar les polítiques d'esquerres, però tots s'obliden de Catalunya.

En qualsevol nació del món posem per cas Alemanya, als dirigents se'ls hi demana primer que siguin patriotes i el fet de ser de dretes o d'esquerres sempre va en segon lloc. Aquí no, si cal ens oblidem de Catalunya, però que no ens acusin d'insolidaris. I quan s'ha de demanar un Estat propi, han de ser els ciutadans que han de sortir al carrer per demanar-ho, i amb tota la cara dura així ens ho demanen els nostres minidirigents. I ells que faran? Seguir ben repapats a les seves poltrones? Anar a calmar als amos de Madrid? O seguir amb el “gradualisme”?

Ens cal, als catalans una nova classe directiva, formada per gent amb una idea clara de que el que necessita Catalunya és la Independència, i qualsevol cosa que no ens hi dugui, és un camí que ens duu a la desaparició com a poble. Cal que al nostre Parlament es clogui la divisió dreta-esquerra i se'n crei una altra: unionistes-independentistes. Els votants mereixen saber si estan votant dirigents que ens volen conduir a la Independència o altres que volen continuat amarrats a Espanya. Ja n'hi ha prou d'entabanar-nos amb polítiques socials, amb peixos al cove i amb d'altres excuses que només ens porten a un carreró sense sortida.

Es per aquest objectiu que treballa Reagrupament: crear un grup de dirigents que treballin única i exclusivament per la Independència, perquè mentre no siguem amos del nostre destí no hi ha polítiques econòmiques, ni socials que valguin. Uns dirigents que siguin conscients que no calen tants càrrecs de confiança ni tants cotxes oficials. L'objectiu de Reagrupament es assolir una majoria de diputats del Parlament que proclamin la Independència.

Si voleu conèixer de més a prop la proposta de Reagrupament, el proper 3 de novembre veniu a escoltar Joan Carretero en l'acte que tindrà lloc a Valls i del que pròximament us informarem dels detalls.