La Independència i la regeneració política, són els dos objectius polítics de Reagrupament, i els fets esdevinguts les últimes setmanes ens donen tossudament la raó.
Deia aquesta setmana el Sr. Josep Fèlix Ballesteros, alcalde socialista de Tarragona, que encara creu en l’espanya federal, justificant així el seu no a la moció de suport a la consulta per la Independència. El cas es que sigui federal, liberal, plural o “una grande y libre”, els nostres polítics al poder sempre es decanten per espanya. Hem de desfer-nos d’ambigüitats i cada català, i per suposat els nostres polítics ens hem de declarar unionistes o independentistes, així podrem saber quants som realment, i el futur serà més clar.
En quin bàndol es situaran la propera legislatura els partits i diputats actuals quan Reagrupament presenti una moció per la declaració unilateral de la Independència de Catalunya? Tingueu per segur que els diputats de Reagrupament treballaran per la Independència. La consulta real d’autodeterminació dels catalans la podrem celebrar l’any que vé, quan es convoquin les properes eleccions al Parlament de Catalunya. I qui estigui pel sí a la Independència, només cal que voti Reagrupament. Una majoria absoluta de Reagrupament, ens duria directament a la Independència.
Cal tenir en compte, que actualment l’ independentisme es una opció extraparlamentària, com ho ha demostrat el rebuig de tots els partits a la Iniciativa Legislativa Popular presentada a favor de l’autodeterminació de Catalunya. Sí, els mateixos que s’han apuntat a les mocions per fer consultes populars no vinculants als pobles de Catalunya, són els que van rebutjar fa uns mesos que l’autodeterminació es debatés al Parlament.
Hem d’aconseguir que l’independentisme entri al Parlament sense crosses. Com pot ser que ens discutim entre nosaltres per suposades polítiques de dreta o esquerra, quan la Generalitat no passa de ser una gestoria que tramita les engrunes que Madrid ens deixa? Quines polítiques es poden impulsar sense cap poder normatiu, ni econòmic, ni fiscal? La capacitat normativa de la Generalitat es esquifida, i tot català sigui de dreta o d’esquerra, sabrà que només després de la Independència podrem decidir quines polítiques volem fer. Les d’ara, les decideixen a Madrid, i aquí no hi ha ni dreta ni Esquerra que valgui. Si voleu un exemple, mireu el projecte de llei de consultes populars que en el ser article 2 ja diu que la pregunta ha de venir autoritzada per Madrid; en voleu més proves?
L’estratègia és ben clara: aconseguir la majoria parlamentaria suficient per aconseguir la declaració unilateral de la Independència, constituir un Estat propi, i negociar la ruptura amb l’estat espanyol.
El segon objectiu de Reagrupament, ha quedat molt clar amb els fets del Palau de la música Sempre es diu que a Catalunya sobren funcionaris, jo no sé que dir en aquesta qüestió, perquè potser faltin metges, infermeres o altre tipus de servidors públics; però el que és segur que sobra a Catalunya, són assessors, càrrecs de confiança, coordinadors dels assessors, coordinadors dels coordinadors.... En cap altre lloc com a Catalunya es col·loquen germans de polítics amb tota tranquil·litat (Ernest, Apel·les, Manel...), oblidant que a part de treballar honestament, no es pot donar cap bri de dubte, i la veritat, anar col·locant germans pel món de la política com a càrrecs de confiança altament remunerats, si més no, genera molts dubtes. Ja em direu de que serveixen tants coordinadors i tants assessors, quan no poden ni controlar el que fan amb els diners públics personatges com en Fèlix Millet
Cal començar per una llei electoral que trenqui l’hegemonia dels partits. Avui dia per ser diputat només cal acatar les directrius dels partits sense tenir en compte l’opinió dels votants. Cal que els diputats se la juguin al territori. Cal crear circumscripcions petites, properes i que tothom sàpiga qui es el diputat que representa els seus interessos locals o comarcals; i ha de tenir suficient informació per avaluar la seva trajectòria i decidir si es mereix o no la continuïtat. Evidentment una llei electoral que trenqui amb l’ofici de polític, es a dir, que limiti els mandats.
Tots podem saber quan guanya el futbolista de moda, però es impossible saber quina és l’empresa que s’endu més contractes públics. Els catalans tenim dret a estar informats, hem de saber que s’està fent amb els nostres impostos, quants cotxes oficials té la Generalitat i per a que serveixen...
Catalans, si volem l’eliminació de l’espoli fiscal, la normalització lingüística, seleccions nacionals esportives, ambaixades arreu del món, representació al consell de ministres de la Unió Europea, regeneració democràtica... només hi ha un camí, treballar per la Independència.
Si voleu saber més coses sobre la nostra proposta, no dubteu en venir el proper 3 de novembre a la conferencia del Sr Joan Carretero, a Valls on exposarà les línies Mestres de l’estratègia de Reagrupament
Jordi Gomis Ollé
Economista i membre de Reagrupament Alt Camp
http://jordigomis.blogspot.com/
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada